Sinossi
Quan va conèixer Auguste Rodin, Rainer Maria Rilke tenia vint-i-set anys i era encara un poeta poc conegut i ple de dubtes. L exemple imponent de l'obra de l'escultor, la seva dedicació abnegada a la humil tasca de modelar les superfícies, la seva voluntat incondicional de sotmetre's a les exigències de la disciplina artística, van marcar profundament el jove escriptor i el van obligar a replantejar-se la seva manera d'entendre l'escriptura. D'aquella trobada en va sorgir una prosa d'una bellesa inquietant, l'assaig titulat Auguste Rodin, en el qual Rilke aborda qüestions estètiques cabdals de l obra de l'artista, que també són importants per a la seva pròpia praxi poètica: qüestions centrals, doncs, per a l art modern. En l'Auguste Rodin, per la seva qualitat literària i la seva profunditat, hi trobem una presentació única d'un dels escultors més rellevants de la història de l'art.
Le informazioni nella sezione "Riassunto" possono far riferimento a edizioni diverse di questo titolo.
