LA CAPUTXETA VERMELLA. Questo articolo non è disponibile.LA CAPUTXETA VERMELLA

Concha Pasamar, autora de prestigi de literatura infantil en llengua espanyola, tradueix i reelabora la versió del conte de Charles Perrault, molt allunyada del revisionisme posterior i del que molts clàssics han patit en els darrers anys. Tanmateix, els clàssics ho són perquè el seu simbolisme i el seu missatge mantenen avui plena vigència, com en aquest cas. A aquests, s’hi ha d’afegir el lirisme de la prosa i les atmosferes de l’autora, que aconsegueix amb el seu llapis, en negre i vermell, unes il·lustracions que juguen també amb la tradició des d’una mirada actual.

Autora nascuda a Pamplona, doctora en Lingüística Hispànica, llicenciada en Filologia i Història i professora de Llengua en Filologia Hispànica, que s’ha retrobat amb la il·lustració fa pocs anys. En aquest temps ha cursat diferents tallers amb alguns dels il·lustradors més notables (Marián Lario, Noemí Villamuza, Iratxe López de Munain, Pablo Auladell, Marco Somá) i ha desenvolupat una sòlida carrera com a autora i il·lustradora. Ha publicat una desena de títols com a il·lustradora i com a autora/il·lustradora amb diferents editorials: Cuento de Luz, Litera, Kalandraka o bookolia. El 2019 va obtenir el Premi Fundación Cuatrogatos pel seu primer títol d'autoria íntegra: "Cuando mamá llevaba trenzas" / "Quan la mare portava trenes" (bookolia, 2018). El 2021 va repetir premi Fundación Cuatrogatos pel seu títol "Tiempo de otoño" / "Temps de tardor" (bookolia, 2020), també d'autoria completa (text i il·lustració). El 2022, el seu treball com a il·lustradora a "Romances de la Rata Sabia" (bookolia, 2021) va ser guardonat amb el premi Fundación Cuatrogatos. A més, aquest títol ha obtingut el primer premi al llibre millor infantil editat de 2021 atorgat pel Ministeri de Cultura. El seu darrer títol, Hora de soñar, va ser finalista del premi Cuatrogatos 2024 i del premi Todos tus libros 2023.

Xavier Farré (L’Espluga de Francolí, 1971) és poeta i traductor. Ha publicat els següents llibres de poemes, Llocs comuns (2004); Retorns de l’Est (Tria de poemes 1990-2001) (2005); Inventari de fronteres (2006); La disfressa dels arbres (2008), Punt rere punt (2014), Tristes? Cartes a Lluci (2022) i Escantells (2023). Alguns dels seus poemes s’han traduït al croata, a l’eslovè, a l’anglès, al francès, al polonès i al lituà. Tradueix principalment del polonès i de l’eslovè. Cal esmentar les seves traduccions de Zbigniew Herbert, Czesław Miłosz, Adam Zagajewski, Olga Tokarczuk o Magdalena Tulli, entre altres; de l’eslovè, ha publicat les traduccions d’Aleš Debeljak, Tomaž Šalamun i de Lojze Kovačič, entre altres. Ha participat en diferents festivals de poesia a Europa, ha realitzat estades en cases de traductors i d’escriptors, i ha col·laborat en tallers de traductors i poetes organitzats per Literature Across Frontiers.