ESPECTRES A LA VITRINA

«Tots els museus colonials estan plens d’esperits. Perquè l’objecte existeixi, ha de ser esborrada la presència humana.» Françoise Vergès

Doctora en Filosofia de la Ciència per la Universitat de Santiago de Compostela, màster en Teoria Feminista de la Universitat Complutense de Madrid i llicenciada en Història per la mateixa universitat. Docent dels programes de la Tufts University i del Middlebury College a Espanya. La seva tasca militant afrocentrada com a activista del feminisme negre i de la dissidència sexual la desenvolupa des de Conciencia Afro (Madrid), La Casita Ediciones (Barcelona) i el grup de recerca In the Wake: Laboratorio Experimental de Pensamiento Negro. Mayoko investiga en la intersecció dels estudis crítics de raça, gènere i sexualitat. Entre les seves últimes publicacions destacades, podem citar «Céspedes y la colonialidad del archivo: historias de negritud y fuga en la modernidad española peninsular» (Open Library of Humanities Journal, 2021), «Llavors, quines accions emprendràs després de llegir Lorde?», epíleg a la primera edició en català del llibre Germana al marge (Manifest Llibres, 2023) d’Audre Lorde, i «Notes sobre la (im)possible descolonització del museu a Catalunya i l’estat espanyol», pròleg de Descolonitzar el museu: un programa de desordre absolut (Manifest Llibres, 2025) de Franço

Historiador de l’Art per la Universitat de Lleó, amb un màster en projectes de cooperació internacional per la Universitat Oberta de Catalunya. Membre de l’equip de Trafricants, fa de tècnic de projectes per a la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. Ha treballat durant divuit anys en el disseny, la gestió i l’avaluació de projectes de cooperació internacional sobre el terreny, amb un èmfasi especial en el continent africà (Algèria, Burundi, Etiòpia i el Sudan). Ha gestionat projectes en una àmplia gamma de sectors, incloent-hi l’ajuda humanitària, la salut, la nutrició, la seguretat alimentària, l’aigua i el sanejament, l’educació per al desenvolupament i la prevenció de l’extremisme violent.

Doctor en Antropologia i professor titular del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Investigador responsable del projecte Trafricants. Ha treballat durant força anys a Mauritània, el Sàhara Occidental i Cap Verd en el camp de l’antropologia colonial i, en particular, sobre l’impacte de les polítiques colonials en la morfologia de les societats colonitzades. S’ha interessat, també, per la influència que l’experiència colonial ha tingut sobre les antigues metròpolis, ja sigui configurant una representació excloent dels antics colonitzats ―el racisme i la islamofòbia, en aquest cas, que han ocupat una part de les seves recerques a Catalunya―, ja sigui contribuint decisivament a la consolidació i naturalització de patrimonis espoliats a través d’institucions com ara els museus etnològics o d’història natural.

Antropòloga i investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona. Des de l’any 2020, treballa en la seva tesi doctoral sobre els processos de revisió del patrimoni d’origen colonial en el camp museístic. És membre de l’equip de Trafricants i del Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona (GRECS). Ha participat en projectes i publicacions vinculades a l’àmbit de les reparacions històriques i de la memòria colonial en el context català i espanyol. En el camp dels estudis sobre cultura popular i patrimoni etnològic, és membre cofundadora del grup de treball Cultura Popular i Conflicte de l’Institut Català d’Antropologia, on ha tingut l’oportunitat de col·laborar en projectes sobre memòria, festivitats populars i processos de patrimonialització.

Arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya, Master of Science per la Universitat d’Illinois Chicago i membre de l’equip de Trafricants. La seva recerca es focalitza en la interrelació entre l’arquitectura, l’espai viscut i la memòria, principalment a Guinea Equatorial. Ha estat professora a l’Escola d’Arquitectura de La Salle (Universitat Ramon Llull) i professora de l’Escola de Disseny Elisava de Barcelona (Universitat Pompeu Fabra). Té més de vint anys d’experiència en el desenvolupament de projectes arquitectònics a Catalunya i Guinea Equatorial, on també ha treballat en plans urbanístics. En l’àmbit de la Responsabilitat Social Corporativa, ha liderat projectes de rehabilitació de patrimoni, equipaments i espai públic. El 2009 va fundar Patrimonio Guinea, un projecte que integra estratègies de recerca i de difusió del patrimoni equatoguineà. A més a més, ha format part del grup de recerca GAMUC, centrat en l’arquitectura i l’urbanisme de les antigues colònies espanyoles a l’Àfrica, i de la recerca col·lectiva Espanya Negra.