Riassunto:
El patiment dels animals a Mallorca als segles xix i xx va minvar amb les màquines i els nous entreteniments de masses, encara que n’hi ha restes. Al segle xx, amb el resultat de l’augment del patiment animal, va aparèixer la manipulació genètica, cria i sacrifici industrials barats, base de la societat de consum i del turisme de massa. Com a reacció, han aparegut a l’illa associacions animalistes, la major part veganes i amb ressò entre els joves. Unes, benestaristes, volen millorar la vida dels animals; d’altres, antiespecistes, no accepten l’ús dels animals com a propietat dels humans. En tot cas, ha pujat l’oferta vegana.
Informazioni sull?autore:
(Palma, 1955) És lingüista i historiador. Doctor en Filologia Catalana i Lingüística General (1992). Professor d’Ensenyament Secundari (1987-2019) a l’IES Joan Alcover. Professor associat de la UIB (1996-2019). Dues vegades Premi Marià Aguiló de l’Institut d’Estudis Catalans (per L’armament i la defensa a la Mallorca medieval. Terminologia, 1992; i pel Vocabulari terminològic de la construcció de la seu de Mallorca, 2017). Ha publicat diversos treballs de filologia, sociolingüística i història de l’art. Cal destacar-ne la seva tesi doctoral: El lèxic de l’armament a l’illa de Mallorca als segles XIX i XV: estudi de la seva terminologia. Ha publicat en aquesta mateixa editorial Les armes mítiques de Jaume I (1994), L’exèrcit mallorquí. De la fi de l’edat mitjana a la seva desaparició (1998), L’Estendard, la festa nacional més antiga d’Europa (1998), La llengua catalana a les Balears en el segle XIX (2000), La llengua catalana a les Balears en el segle XX (2002), Pràctiques de transcripció fonètica (2002), Els civils del cop d’estat del 1936 a Palma (2023) i L’abús dels animals a Mallorca (segles XIX-XXI) (2024).
Le informazioni nella sezione "Su questo libro" possono far riferimento a edizioni diverse di questo titolo.