Josep M. Espinàs dedica un dels seus llibres de literatura de viatges a Mallorca i ens descobreix una illa genuïna, tradicional, secreta, que perdura i que és accessible només a les ànimes més inquietes.
«Aquest és el viatge d'una sorpresa. La sorpresa davant un interior de Mallorca per on no ha passat el temps invasor, que ha naufragat a les platges.
»El lector potser no s'ho creurà. La famosa "Mallorca venuda al turisme" conserva els antics murets de pedra dels camins, no hi ha cases adossades ni hi pengen grans rètols comercials. He arribat a un forn seguint, carrer amunt, la flaire de pa. I he vist com es muntava a la plaça la fira de les herbes. He vist també l'interior de les cases, al centre de la taula un plat amb quatre o cinc llimones. La Mallorca sòbria, natural. Les gallines compartint un camp amb els xais. Na Margalida que fa punt mallorquí, "amb sa cadeneta". El català que es parla a Es Raiguer i a Es Pla m'ha embolcat cada dia amb un aire de mel i de poma.
»Aquesta és la Mallorca que he respirat. La de la gent que es fa tranquil·lament amiga. Les famílies successives, camí enllà, d'ametllers, garrofers i figueres. L'ordre i el ritme de l'illa de sempre. Un ritme que coincideix amb la meva acumulació d'anys, i així he viscut i he explicat Mallorca al compàs de la vida.»
Josep M. Espinàs
Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927-2023) va construir una obra literària de gran abast en diversos camps. Es va iniciar com a novel·lista, gènere en què va obtenir els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També va guanyar el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant va tornar a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Va fer una singular aportació a la literatura de viatges amb nombrosos recorreguts a peu per diferents territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, el País Basc, el País Valencià i Mallorca, entre d'altres.
Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S'hi han sumat Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada un autoretrat; Relacions particulars, un relat del tracte personal que va tenir amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre l'ofici d'escriure i la societat, I la festa segueix i A ritme del temps, que continuen la línia literària autobiogràfica de Temps afegit. A més d'aquests títols cal destacar Entre els lectors i jo, una mostra suggestivament comentada de les cartes que va rebre, i Una vida articulada, una selecció dels textos que Espinàs va publicar diàriament durant més de 35 anys a l'Avui i a El Periódico. També s'han recollit en llibre-CD, amb gran èxit, Les 26 cançons infantils.
Josep M. Espinàs va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
