Morey antonia (5 risultati)

Condizione: New. Idioma/Language: Catalán. Ofereix un panorama de l'economia i la societat mallorquines del final de l'Antic Règim, i també del pensament econòmic general insular. Així mateix, permet situar la controvertida figura de Soler, i descobrir la seva voluntat de fomentar el creixement econòmic i reformar el sistema impositiu. *** Nota: Los envíos a España peninsular, Baleares y Canarias se realizan a través de mensajería urgente. No aceptamos pedidos con destino a Ceuta y Melilla.…

Condizione: New.

Encuadernación de tapa blanda. Condizione: Bien. En rústica, 'Menjavents' nº 42, 277 pgs. rAquesta obra pretén difondre les respostes, inèdites fins ara, dels ajuntaments mallorquins a dos interrogatoris sobre població, agricultura, indústria, comerç, ensenyament públic i producció, patrocinats en 1800 i 1802 pel ministre d'Hisenda del govern de Carles IV, el mallorquí Miquel-Gaietà Soler. Els interrogatoris del ministre Soler (180Ü-1802) ofereix un panorama de l'economia i la societat mallorquines del final de l'Antic Règim, i també del pensament econòmic general i insular. Així mateix, permet situar la controvertida figura de Soler, i descobrir la seva voluntat de fomentar el creixement econòmic i reformar el sistema impositiu.…

Primera edición.- Folio menor.- Rústica, cubiertas originales.- 143 páginas. Edición del Ajuntament de Palma. Rúbrica 4.

Encuadernación de tapa blanda. Condizione: Muy bien. 1ª Edición. Les possessions mallorquines: passat i present. Edició a cura d'Antònia Morey i Gabriel Jover. Documenta Balear, 2012, Mallorca. Rústica, coberta il·lustrada. 596 pàgs. Fotografies en b/n. Les possessions a Mallorca i els llocs a Menorca i a Eivissa han estat, fins a dates relativament recents, els grans eixos articuladors del paisatge agrari, i una unitat d'estudi bàsica per a entendre el món rural illenc. Aquestes grans unitats d'explotació agropecuària, presidides per un gran casal i instal·lacions annexes, eren propietat de senyors, gestionades directament pels terratinents, o bé la seva gestió era cedida a famílies d'arrendataris o parcers que les explotaven amb mà d'obra assalariada (missatges, parellers, collidors i collidores.). Aquestes unitats agràries es transformaren al llarg dels segles. Certament, sovint els canvis poden semblar imperceptibles, però, com mostren els treballs recollits en aquest volum, el món agrari en general, i el de les possessions en particular, no romangué immòbil ni fou un espai social idíl·lic. La llarga pervivència d'aquestes unitats d'explotació agrària (llocs, possessions.) s'explica, d'una banda, per la seva capacitat d'innovació i adaptació als canvis econòmics i socials, i, d'altra banda, per factors de caràcter institucional sistema hereditari i poder polític dels terratinents. Per tant, travessaren els segles amb conflictes (entre senyors i pagesos, arrendataris i jornalers, terratinents i mercaders.), innovacions productives (processos d'especialització productiva, mecanització.) i millores patrimonials i artístiques. Eren iguals les possessions descrites pels viatgers del XIX que aquelles mateixes comprades pels ciutadans el 1500? El món de les possessions ha suscitat, des de sempre, un gran interès entre els estudiosos i el públic en general. Per això, atesa la delicada situació que afecta actualment el camp, les dificultats de conservació del patrimoni arquitectònic (cases i instal·lacions agràries tradicionals) i agroecològic (biodiversitat, espais protegits, espècies autòctones.) es va considerar urgent organitzar un primer seminari (Raixa, abril de 2011) per a reflexionar i aprendre sobre els usos i les formes de gestió agrària tradicional. Aquesta publicació recull una bona part de les comunicacions presentades a aquelles jornades, i s'ha vist enriquida amb treballs d'altres autors. El volum està estructurat en sis apartats, entorn dels quals es va organitzar el col·loqui. El primer inclou estudis sobre l'origen i el significat del terme possessió; el segon aplega les contribucions entorn de les formes de gestió dels recursos agropecuaris i organització del treball durant l'edat moderna; el tercer es dedica a l'època de la Il·lustració; en el quart s'aborden les transformacions introduïdes a partir de la reforma agrària liberal; el cinquè capítol està dedicat al llegat cultural, etnogràfic i artístic, i l'últim recull les intervencions sobre els usos recents de les possessions mallorquines, i s'hi proposen mesures o accions per a preservar el patrimoni cultural i natural.…